...espero la teva arribada efímera...
Fa 10 hores
diumenge 16 d’agost de 2009
dijous 23 de juliol de 2009
Repte literari.
M'acordo encara d'ella, tota una doneta amb tan sols nou anys, feia temps que va deixar de joguinejar amb canells. Vivia en un petit llogaret i el despertador sonava tots els dies per a ella a les cinc del matí, havia d'anar a treballar a la gran ciutat i no podia deixar escapar cap oportunitat, sobretot la puntualitat; bé sabia que arribar tard li podia costar el lloc i la seva petita paga, encara que, de gran ajuda per al seu pare i els seus germans.
Sempre anava molt elegant, els seus vestits curts deixaven veure les seves primes cames magolades, la seva bisutería naïf feia joc amb les seves sabates i bossa de pell sintètica, uns lleugers tocs de maquillatge rosa en el seu rostre angelical i ja estava llesta per a sortir.
Molt responsable per a la seva curta edat sabia que, aquell treball era una autèntica merda, però havia d'aguantar per a poder dur almenys un tros de pa a casa o part del que hagués guanyat durant aquell dia.
En el seu món les hores eren injustes, doloroses i sobretot freturoses d'innocència; avui es trobava maca i pensava que si aconseguia un bon cantó podia ser un dia de guanys...
Sempre anava molt elegant, els seus vestits curts deixaven veure les seves primes cames magolades, la seva bisutería naïf feia joc amb les seves sabates i bossa de pell sintètica, uns lleugers tocs de maquillatge rosa en el seu rostre angelical i ja estava llesta per a sortir.
Molt responsable per a la seva curta edat sabia que, aquell treball era una autèntica merda, però havia d'aguantar per a poder dur almenys un tros de pa a casa o part del que hagués guanyat durant aquell dia.
En el seu món les hores eren injustes, doloroses i sobretot freturoses d'innocència; avui es trobava maca i pensava que si aconseguia un bon cantó podia ser un dia de guanys...
dimecres 25 de febrer de 2009
QUINA ALEGRIA VIURE... Pedro Salinas.
Quina alegria viure sentint-te viscut.
Rendir-se a la gran certesa, foscament, que altre ésser, fora de mi, molt lluny m'està vivint.
Que quan els miralls, els espies, argents vius, ànimes curtes, asseguren que estic aquí, jo, immòbil, amb els ulls tancats i els llavis, negant-me a l'amor de la llum, de la flor i dels noms, la veritat transmissible és que camine sense els meus passos, amb uns altres allà lluny, i allí estic besant flors, llums, parlo.
Que hi ha altre ésser, pel qual miro el món, perquè m'està volent amb els seus ulls.
Que hi ha altra veu amb la qual dic coses no sospitades pel meu gran silenci; i sé que també em vol amb la seva veu.
La vida - quin transport ja! -, ignorància del que són els meus actes, que ella fa, que ella viu, doble, seva i meva.
I quan ella em parli d'un cel fosc, d'un paisatge blanc, recordaré estrelles que no vaig veure, que ella mirava, i neu que nevava allà en el seu cel.
Amb l'estranya delícia d'acordar-se d'haver tocat el que no vaig tocar sinó amb aquestes mans que no arribo a a agafar amb les meves, tan distants.
I tot alienat podrà el cos descansar, quiet, mort ja. Morir-se en l'alta confiança que aquest viure meu no era solament el meu viure: era el nostre.
I que em viu altre ésser de la no mort.Rendir-se a la gran certesa, foscament, que altre ésser, fora de mi, molt lluny m'està vivint.
Que quan els miralls, els espies, argents vius, ànimes curtes, asseguren que estic aquí, jo, immòbil, amb els ulls tancats i els llavis, negant-me a l'amor de la llum, de la flor i dels noms, la veritat transmissible és que camine sense els meus passos, amb uns altres allà lluny, i allí estic besant flors, llums, parlo.
Que hi ha altre ésser, pel qual miro el món, perquè m'està volent amb els seus ulls.
Que hi ha altra veu amb la qual dic coses no sospitades pel meu gran silenci; i sé que també em vol amb la seva veu.
La vida - quin transport ja! -, ignorància del que són els meus actes, que ella fa, que ella viu, doble, seva i meva.
I quan ella em parli d'un cel fosc, d'un paisatge blanc, recordaré estrelles que no vaig veure, que ella mirava, i neu que nevava allà en el seu cel.
Amb l'estranya delícia d'acordar-se d'haver tocat el que no vaig tocar sinó amb aquestes mans que no arribo a a agafar amb les meves, tan distants.
I tot alienat podrà el cos descansar, quiet, mort ja. Morir-se en l'alta confiança que aquest viure meu no era solament el meu viure: era el nostre.
"Aquest poema m'ho llegia el meu pare amb l'edat de la meva filla perquè no pensarà tant en la mort i pogués comprendre que la vida és per a viure-la i gaudir-la, i que la mort no és tan dolenta com creiem, jo ara l'hi llegiré a la meva filla..."
diumenge 22 de febrer de 2009
Coral romput
[...] Senyals, només, de tu. Les parelles lentíssimes,
esperances encara. Jo sé que t'he de veure.
Em resistesc a creure que tot ho he perdut ja,
que he perdut el meu dret, vull dir, a l'alegria,
que he perdut el meu dret, vull dir, a tu, a la teua
companyia, a la teua alegria de viure.
Ho he perdut tot, però no t'he perdut encara.
Encara vius, oh tu. Encara vius -i et sé.
[...] Un dia escriuré un llibre, un llibre amb el teu nom:
ha d'arribar un dia que diré el teu nom secret,
un nom com una pedra de riu, assuavida,
un nom com una flor impensada en un marge,
un nom festiu de vinyes i el crepuscle en la mar,
un nom com un riu-rau amb les vocals obertes
i l'airet de la mar per la cal.ligrafia.
dimarts 3 de febrer de 2009
EN MI PECHO. (Carmen París)
Como si fuera un tesoro
llevo en mi pecho guardados
la emoción de aquellas horas.
Y el azul de aquel verano...
El azul de aquel verano
como si fuera un tesoro
en que se torna la magia...
Con el paso de los años
se queda el corazón
cansado de ansiedades
perpleja la inocencia
gastados los disfraces
Quiero descubrir
si fui quien soy ahora
retomando mi persona...
Como si fuera un tesoro
llevo en mi pecho guardados
la ilusión de aquellas horas...
Y el azul de aquel verano
quiero descubrir
si fui quien soy ahora
retomando mi persona...
llevo en mi pecho guardados
la emoción de aquellas horas.
Y el azul de aquel verano...
El azul de aquel verano
como si fuera un tesoro
en que se torna la magia...
Con el paso de los años
se queda el corazón
cansado de ansiedades
perpleja la inocencia
gastados los disfraces
Quiero descubrir
si fui quien soy ahora
retomando mi persona...
Como si fuera un tesoro
llevo en mi pecho guardados
la ilusión de aquellas horas...
Y el azul de aquel verano
quiero descubrir
si fui quien soy ahora
retomando mi persona...
diumenge 1 de febrer de 2009
"REGRESA AGUA"
Ven a mí, agua de la infancia,
agua que brota y corre, agua mansa,
regresa con un beso salino
aspirado en brisas cálidas
o retorna dulce desde el útero
de aquel delta de mis juegos.
Tierna y desabrochada vuelve,
tú que te entregaste a crepúsculos profanos
vencida por las ascuas de San Juan
y fecundada de brillos nocturnos
por un estío rotundo y desatado.
Retorna rendida a mi memoria
como a ti se rinden las cumbres orgullosas
queriendo ser llanto,
deshechas en agua.
Devuélveme al que fui, cuando mi valor
se medía en la espuma de tus crestas
y mi sangre aventurada
hallaba consuelo en tu saliva,
cuando fría lamías mis sienes
y yo era un todo, un sueño.
Vuelve y regresaremos
a la transparencia de tu alma
donde su sentido halló la mía,
pues turbia de años olvidó lo simple
y no hay búsqueda útil, no hay sustento
que no sepa a agua.
(Primer Premi en el 2on Certamen de Poesia i Relat Curt sobre l´Aigua, organitzat per "Aljarafesa")
NO ET DETENGUIS. Walt Whitman (1819-1892).
No deixis que acabi el dia sense haver crescut un poc, sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis. No et deixis vèncer pel desànim. No permetis que ningú et llevi el dret a expressar-te, que és gairebé un deure. No abandonis les ànsies de fer de la teva vida una mica extraordinari. No deixis de creure que les paraules i les poesies sí poden canviar el món.Passi el que passi la nostra essència està intacta. Som éssers plens de passió. La vida és desert i oasi. Ens derroca, ens fa mal, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història. Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua: La teva pot aportar una estrofa. No deixis mai de somiar, perquè en somni és lliure l'home. No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci.
La majoria viu en un silenci espantós. No et resignis. Fuig.
"Emeto els meus suspirs pels sostres d'aquest món", diu el poeta.
Valora la bellesa de les coses simples. Es pot fer bella poesia sobre petites coses, però no podem remar en contra de nosaltres mateixos. Això transforma la vida en un infern. Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida per davant.
Viu-la intensament, sense mediocritat. Pensa que en tu està el futur i encara la tasca amb orgull i sense por. Aprèn de qui puguin ensenyar-te. Les experiències de qui ens van precedir dels nostres "poetes morts", t'ajuden a caminar per la vida.
La societat d'avui som nosaltres: Els "poetes vius". No permetis que la vida et passi a tu sense que la visques ...
dissabte 31 de gener de 2009
"DE TAL PAL A TAL ESTELLA"
Ja deia jo que una persona tan dolenta no podia venir d'altre lloc...Cura, aviat tindrem mutacions genètiques... de fet, Camps crec que és una d'elles; quan encara era un bebé innocent (això crec jo) va caure en un bidó de líquid radioactiu de la fàbrica del seu pare, el Senyor Burns; clar... ara ho entenc tot...!!!
CUPIDO ÉS CAPRITXÓS!!! MIREU, MIREU, HIIIIIIIIIIIII!!!
Cupido és capritxós... els polítics també s'enamoren... per desgràcia!!! Hahahaha... Xe angelet, apunta bé i dóna-li en tot aquest cap de "gran filósofo" perquè deixi de pensar, però... per sempre...!!!
dijous 29 de gener de 2009
QUÈ PASSA AMB LES TARONGES?
Què passa amb les taronges? Aquest any, encara no he tastat una taronja en condicions, com ja sabeu deuen ser carnoses, sucoses i dolces... doncs gens, cap de les quals he menjat compleixen cap d'aquestes característiques, fotre, m'acordo que fa gens estaven boníssimes, però jo no sé que nassos passa, que ens estan venent! Per on jo viu, en el mercat d'abastaments, havien unes taronges que les anomenaven "guachis", buffffff!!! les millor que hagi provat, millor fins i tot que la varietat "navelina" (d´origen valencià), doncs... ni una ni l'altra...
Totes estan seques, insípides i per a més inri et donen cagaleres d'àcides que estan...
Ahir a la nit vaig tindre que recórrer als trucs casolans de la meva àvia, sucre i canyella per a poder ingerir dit "manjar" tros a tros i així tenir vitamina C en el meu esquelètic cos, podria recórrer al kiwi, però és que és idem del mateix, i així amb tots els aliments de merda que ens venen a preu d'or...
Pensareu, que absurd escriure de taronges o aliments, pot ser sí, però... el més important és menjar bé i gaudir menjant...
Al final tindre que anar als bancals a furtar taronges com els gitanos, aquests si que saben!
Vull taronges bones fotreeeeee!!!
Totes estan seques, insípides i per a més inri et donen cagaleres d'àcides que estan...
Ahir a la nit vaig tindre que recórrer als trucs casolans de la meva àvia, sucre i canyella per a poder ingerir dit "manjar" tros a tros i així tenir vitamina C en el meu esquelètic cos, podria recórrer al kiwi, però és que és idem del mateix, i així amb tots els aliments de merda que ens venen a preu d'or...
Pensareu, que absurd escriure de taronges o aliments, pot ser sí, però... el més important és menjar bé i gaudir menjant...
Al final tindre que anar als bancals a furtar taronges com els gitanos, aquests si que saben!
Vull taronges bones fotreeeeee!!!
dissabte 24 de gener de 2009
dilluns 19 de gener de 2009
diumenge 18 de gener de 2009
dimarts 6 de gener de 2009
divendres 21 de novembre de 2008
dimarts 18 de novembre de 2008
HOMENATGE ALS UENDOS
[...] Feia moltíssims anys, quan l’home a males penes havia aconseguit la pubertat com a espècie, hi hagué un cataclisme ferotge sobre la terra. Alguna de les espècies que aleshores la passejava amb bastant normalitat fou esborrada del planeta. D’altres disminuïren el poder que tenien front a algunes que anaren evolucionant millor i més adaptades.L’home, però, prengué dos camins diferents davant de la desgràcia.
Algunes agrupacions decidiren fer front a les inclemències i romangueren a l’exterior buscant aixoplucs en els recers naturals i en les entrades de les coves. Els que sobrevisqueren anaren evolucionant fins a ser com som ara les persones.D’altres grups, però, hi ha qui diu que els més intel·ligents, i també hi ha qui diu que els més bojos, s’endinsaren per l’interior de les coves i de les simes i mai més se’n tornà a saber d’ells.
Fragment extret de la novel·la "Uendos, de Francesc Mompó".
http://francescmompovalls.blogspot.com/2008/01/ja-han-arribat-els-uendos.html
dilluns 17 de novembre de 2008
IMATGES D'AVUI
Fragments de vida(Tècnica mixta)
Dualitat(Tècnica mixta)
Estiu II(Tècnica mixta)
Noia al desert(Tècnica mixta)
Hi ha dones que...(Tècnica mixta)
dissabte 15 de novembre de 2008
dijous 13 de novembre de 2008
dimecres 12 de novembre de 2008
AL MEU POBLE ALCOI
Té costeres i ponts,
música de telers;
té muntanyes que el volten
i li donen fondor.
Allí fan ser un riu
aigües brutes de fàbriques;
allí fan nàixer boira
del fum brut sense ales.
Eiximeneres trauen
en prova de treball
d'un poble que l'ofeguen
i que no mataran:
el meu poble Alcoi.
[...]Amb un Cantó Pinyó,
lloc de cita amb tothom;
amb el Barranc del Cinc
com dos braços oberts.
Allí hi ha una glorieta
que ensenyen als infants
i que els dóna cabuda
quan s'han cansat d'anar;
i els té fins que se'n van
al món millor que ens diuen;
rient pels qui li vénen,
plorant pels qui se'n van
va coneixent-t'ho tot
el meu poble Alcoi.
Ovidi Montllor
diumenge 9 de novembre de 2008
dimarts 4 de novembre de 2008
DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la ribaben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret, no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
Ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
L'irradiador del port i les gavines
Joan Salvat-Papasseit
dilluns 3 de novembre de 2008
SERRA MARIOLA
divendres 31 d’octubre de 2008
UN MOSSET DE LA NOVEL·LA INFANTIL LINA PANXOLINA
"Una estrella de mar amb castanyoles que ballava sevillanes. Una llangosta amb pinta que l’acompanyava amb les palmes. Un polp amb tupè i patilles de bandoler que treia melodies a una guitarra. Un cranc arlequinat que xisclava els dits al ritme de la música.I una sirena vinguda del món dels somnis que clucava l’ull a Lina. I una bavosa multicolor que relliscava quan pujava a la tassa. I un peix globus que no volia enlairar-se i que feia les delícies d’un peixet que anava amb el iaio. I una medusa bebè que ho volia tot. I un peix àngel enamorat de la sirena. I un eriçó que no s’ho acabava de creure.
Arrodonien l’aquarel·la algues dansaires i meduses corals. I un peix gat i un peix pallasso que no perdien detall. I un cranc ermità i un cavallet de mar que s’havien vestit per a l’ocasió. L’un amb boina i bastó, l’altre amb barret de copa. L’un acompanyava la neta, l’altre deia ozú.
Passaven per allí una tortuga voladora, un bacteri crescudet i alguns caragols de mar.I encisos i desitjos i somnis."
Mercè Climent i Àgueda Climent
PRESENTACIÓ
"La bellesa defalleix en la vida però és immortal en l'art."
Leonardo Da Vinci
Leonardo Da Vinci
Em presentaré, sóc Àgueda Climent i estic fent aquest blog per mostrar el que faig: pintures, dibuixos, fotografies.... la plàstica amb què jo llig el meu món.
Salutacions.
Àgueda.
dimecres 15 d’octubre de 2008
dimarts 14 d’octubre de 2008
dilluns 13 d’octubre de 2008
dissabte 4 d’octubre de 2008
divendres 3 d’octubre de 2008
dijous 2 d’octubre de 2008
dissabte 2 d’agost de 2008
dimarts 29 de juliol de 2008
"NÀIADE MERCÈ"
(Técnica mixta)
"En les fulles de la tardor va néixer una nàiade engendrada d'amor i de tendresa"
diumenge 27 de juliol de 2008
dissabte 26 de juliol de 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
